Corria l’any 1976, Espanya entrava en una etapa de canvis i al nostre barri naixia al voltant d’una taula del bar «La Bodega» el meu nom. Amb assoles 44 components a la comissió major i 127 infantils vaig començar la meua història, donant-me a conèixer a tota València als concurs de teatre en llengua valenciana i fent vibrar per primera volta els meus carrers amb la Pirotècnia «El Gato», amb qui vaig compartir pólvora fins l’any 1995.

Els anys 80 vaig viure la meua infància rodejada de moltíssims xiquets, arribant als 374 xiquets i xiquetes a la comissió infantil al exercici 1980-81, siguent la falla amb més fallerets censats de tota la ciutat. Els majors van proclamar-se campions d’escacs de l’agrupació l’exercici 84-85 i de Junta Central Fallera l’any següent. A l’any 1982 formen una de les unions més duradores de la falla, firmant un contracte amb la Banda del Centre Instructiu Musical d’Alfafar, gaudint de la música dels seus instruments durant més de trenta anys de forma ininterrompuda.

Els 90 em portaren els meus primers èxist als monuments. Vaig arrasar amb «El fantasma del miedo» l’any 1995 a la secció 3ªA, amb el primer premi de la falla i ingeni i gràcia, repetint este segin a les falles del 1998 a la mateixa secció, a més del ninot indultat. Encara així, aquell monument el recodarem sempre per haver-se cremat abans d’hora durant la mascletà del dia de Sant Josep. Encara sort que tinc bons amics al sector que van portar cadascun un dels seus ninots per poder cremar a la nit. A aquesta època també vaig formar una unió que continue tenint a dia de hui, deixant la força de les meues mascletades a mans de Ricardo Caballer l’any 1995.

L’efecte 2000 em va sentar de cine, celebrant els meus 25 anys amb la seua arribada. Aquesta dècada van tocat el cel per primera volta, amb dos de les nostres representats a les Corts d’Honor de falleres majors de Valéncia. Estefanía a la infantil el 2003 i Elena a la major del 2007. A demés del meu primer premi a una falla infantil a la secció 3ª l’any 2005.

A partir del 2010 agafeu-se bé a la cadira, perquè vinc forta: la nostra Ariadna Galán és nomenada Fallera Major Infantil de València l’any 2010, una puja de premis al concurs de playbacks de JCF, acabant campions a la categoria grupal el 2014 i individual al 2015, que parlant de 2015 … Estefanía López repeteix a la meua història i es converteix en Fallera Major de València. Ah , altres tantes corts d’honor infantils al 2013 i 2014 amb María, Patricia i una més a la cort major amb Andrea al 2019. Els meus murs ja no donen abast per tant de quadre, pèro sempre puc trobar un lloc més quan vinga el moment.

Com m’he fet major, el 2012 en vaig mudar del meu casal de sempre a un més nou, passant de Carrera Malilla a Illa Cabrera, on continua vivint a dia de hui. Encara que el 2020 ha fet que tanque les meues persianes i apague les llums, trobe tant en falta la música del tabal i dolçaina, els peus perfectament coordinats del grup de playbacks, el soroll del gas dels refrescos i cerveses obrint-se per traure als sopars de les juntes, les castanyoles a ritme de jota i fandango, els xiquets correguent per les meus sales, els fogons amb olor arròs amb fesols i naps, les fitxes de dominó i els daus de parxís … Ja queda menys per recuperar-los, per tornar-vos a veure i tornar a rebre-vos amb els braços oberts com sempre he intentat.

Sempre hem defensat fer falla amb majúscules, i encara que durant aquestos anys ens hem hagut d’acomiadar de persones a les que hem compartit i viscut la nostra vida fallera, també hem vist formar-se noves families i nàixer nous fallerets que faran que jo puga viure fins als cent anys, als quals espere arribar amb tanta bona planta com al 45.

Gracies per haver-me fet náixer, créixer i poc a poc, envellir tant bé com fins ara. Aquest any més que mai estem per tornar a celebrar , per tornar a tirar traca, per tornar a plantar i per tornar a estar junts.

Aquest any, més que mai:       #Tornem
Falla Carrera Malilla-Illa Cabrera